A Noheda, la bellesa del passat oculta l’horror del present.
La inspectora Vera García ha decidit canviar el ritme frenètic de Barcelona per la pau de Villar de Domingo García, per a instal·lar-se a la casa vella de la seva àvia. Va a buscar una vida més senzilla entre paisatges de Cuenca i records infantils. No obstant, la tranquil·litat rural és un miratge que es trenca sota el sol de l’Alcàrria.
Quan un crim sacseja la comunitat, Vera es veu arrossegada a l’epicentre del jaciment arqueològic de Noheda. Allí, al bell mig dels mosaics romans més importants del món, les tessel·les mudes oculten una veritat que ningú arriba a entreveure.
Vera viurà aquest caso entre el gratificant suport de Raúl Crespo, un amic del passat, i de Dora i José, que l’acullen com si fos part de la família, i la col·laboració dels seus companys de la comissaria: Latorre, Olivo, i, en especial, Olga Soriano.
A Noheda, el passat i el present s’entrellacen de forma perillosa. Vera descobrirà de seguida que, al darrere  de la bellesa mil·lenària de les restes romanes, hi batega un horror molt actual.

LUZ GUILLÉN, treballadora del Centre d’Assistència Primària de Corbera, emprenedora, escriptora corberenca, és actriu amateur, encara que darrerament no es deixa veure massa pels escenaris de Corbera. 

Va estudiar filologia anglesa, suposo que perquè li encanta la literatura, i és molt bona lectora i escriptora. Porta la literatura a les venes des que era molt jove que ja feia els seus temptejos escrivint. Diu que el seu desig és fer felices les persones que llegeixen les seves històries i que les acabin amb un somriure als llavis.

Ens té acostumades a una literatura propera, d’històries que ens enganxen des de l’inici de les seves novel·les. Estem segurs que aquesta d’avui també serà de les que van in creschendo a mida que anem llegint.