Un llibre de poesia eròtic-amorosa que segurament no ens deixarà indiferents. Serà un acte polifacètic, on es projectaran imatges de que il·lustres o es refereixen a motius concrets del poemari. La paròdia, el joc, la subversió, les referències creuades, l’humor, la transgressió, són elements d’aquest singular poemari.
Hi intervindran: Amàlia Sanchís, poeta i editora i Jordi Gamero, escriptor, amb una col·laboració musical de la guitarrista Mariona Martín, que ha musicat uns poemes de la Silvia Rins i actuarà al final de l’acte.

La tradició poètica occidental ha tractat l’erotisme amb una barreja de fervor i pudor. Ha sabut cantar el desig quan aquest s’elevava, confonent-se amb allò místic, simbòlic o tràgic, però ha desconfiat del cos quan deixava de ser metàfora. Entre l’amor sublimat i la carn explícita, la poesia ha oscil·lat durant segles, sovint cercant una coartada: la bellesa, la culpa, la transgressió, la ironia. Sense renegar aquesta tradició, aquest llibre hi dialoga. I ho fa des d’un lloc incòmode, el de l’experiència viscuda: de vegades feliç; altres, insuficient. Des del gest que es repeteix i que, en repetir-se, canvia de sentit. Des de la litúrgia desproveïda de dogma.

Silvia Rins Salazar és llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Filosofia i Ciències de l´Educació per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la didàctica del poema en prosa dirigida per Jordi Virallonga. Alterna la docència a secundària amb la gestió universitària i la crítica cinematogràfica. Conferenciant, rapsode i activista de la vida literària barcelonina, ha impartit xerrades, cursos i tertúlies a diverses institucions educatives i culturals de la capital catalana. L’any 2019 va rebre la beca Montserrat Roig de l’Institut de Cultura de Barcelona pel projecte d’una novel·la lírica ambientada a la ciutat comtal.

És autora dels assajos La pasión el el cine (2002) i Las grandes películas asiáticas. Espiritualidad, erotismo y violencia en el cine oriental (2007). Ha col·laborat habitualment amb articles i ressenyes en llibres col·lectius, premsa i revistes com Versió original, Lateral, Poiesis, Barcarola o Quimera. La seva obra poètica se sol moure a la frontera entre els gèneres literaris; així succeeix en Apología de las sombras (2016), de temàtica eroticofilosòfica, en què els seus poemes en vers i aforismes dialoguen amb dibuixos d’Antonio Beneyto; o a El penúltimo infierno de Borges (2019), una miscel·lània heterodoxa i irreverent en què conviuen l’assaig biogràfic, la ficció i el poema en prosa. Amb El mundo al revés (2024), un llibre il·lustrat per Charo Mur. Rins fusiona la poesia amb el conte de fades i la faula, submergint-se en l’imaginari mítico-simbòlic de la infància; el 2025 es van publicar dues traduccions d’aquesta obra a l’anglès i al català. A Follar por amor, amar por placer (2026), un poemari d’assumpte eròtic, combina el vers amb la prosa poètica. Rins ha traduït també al castellà autors com Miquel-Lluís Muntané.

Va fer la Introducció de l’acte la Montse Isern, presidenta de l’Xdec.
L’Amàlia Sanchis va fer la descripció de l’autora i de l’obra i en Jorge Gamero l’estudi d’alguns poemes amb una gran reflexió del tema..Tots dos, així com la pròpia autora, ens van descobrir que encara que el poemari es pugui catalogar com poesia eròtica-amorosa, va molt més enllà. Aquest poemari posa paraules i veu a la vida de parella en evolució cap a la rutina diària, al pas dels anys i el canvi en les relacions sexuals.

La Silvia Rins, ens va recitar uns poemes amb imatges de fons que feien referència al tema.

Per acabar, vam escoltar la gravació d’un dels seus poemes que va musicalitzar i cantar la Mariona Martín, que per problemes de salut no va poder acudir a la presentació per actuar en directe.

Vam acabar la vetllada amb una tertúlia molt interessant entre els assistentsi l’autora.